dimecres, 11 d’octubre del 2017

Entrevista a Quim Vich, la seva nova vida a la Blume de Madrid

"estic en un lloc totalment desconegut, lluny de qualsevol població, fora de camins i carreteres i tot i això m’estic movent pel bosc com si hi vingués cada dia’

Quim Vich en una competició de trail
Els últims anys, si entrenàveu  a l’estadi atlètic i voltants segur que us sorprenia veure una colla de gent amb un mapa a la mà. Un dels que no hi faltava mai era el Quim Vich. No us preocupeu si aquest any, no el veieu, no ha penjat les bambes, només és que ha començat els estudis d’enginyeria forestal i ara viu a Madrid i entrena amb el grup d'entrenament de la Federació Espanyola a la BLUME.
Quim Vich, va començar a córrer fa quatre anys. El 12 de gener de l’any 2014 es va presentar a l’estadi atlètic d’Igualada, per tal de formar part de l’equip de corredors de l’escola esportiva del CERRR Igualada. El Quim abans de córrer havia passat pel món dels jocs escolar, centrant-se principalment amb el futbol sala. Finalment, va decidir fer el pas i començar a córrer per la muntanya. Cosa que sembla que li ha anat força bé, ja que en el seu primer any en el món de les curses d’orientació va aconseguir els 4 Campionats de Catalunya en la categoria sub18 (llarga, mitja, esprint i relleus), en la seva segona temporada al món de l’orientació (2016), ja va fer el pas a la categoria reina a Catalunya, aconseguint un bronze absolut al Campionat de Catalunya nocturn i quedant-se a les portes d’entrar a la selecció espanyola sub. 18. Aquesta temporada l’afronta amb moltes ganes i amb els màxims objectius tant en l'àmbit català, com en l'àmbit nacional.

Però comencem pel principi. Com vas decidir això de començar a córrer?
Tot va començar quan jo estudiava 3r de l'ESO, any en què a la meva classe va arribar un nou alumne, el Sergi Solé. El Sergi era un gran corredor i dia rere dia m’explicava les seves aventures a la muntanya, els seus entrenaments a l’escola esportiva i també el bé que s’ho passava quan feia ‘’rampage’’. La veritat és que aquell món era molt desconegut per mi, però sempre l’escoltava amb atenció i m’apassionava tot el que m’explicava, no podia entendre com algú podia arribar a córrer 20km, ho trobava desgavellat.
A això se li va sumar un any que no estava sent gens bo personalment per a mi, no em sentia gaire còmode dins el meu cercle d’amics i necessitava un gir, i córrer va ser la solució. A poc a poc vaig començar a córrer i em sentia molt còmode, sortia sol a entrenar però el fet de donar-ho tot a cada entreno i creure en mi mateix em va ajudar molt i em va fer ser més optimista en el dia a dia, aptitud molt important.
I un cop aquí ja no vaig parar, vaig començar a provar la muntanya amb el Sergi i des d'aquell dia que no he trobat res millor que córrer per la muntanya!

I les curses d’orientació? Per què? Què és el que més t ’agrada d’aquest món?
La veritat és que quan vaig entrar a l’escola esportiva no tenia previst practicar l’orientació però a poc a poc vaig anar provant els mapes i ben ràpid m’hi vaig enganxar. Al començament em costava molt perquè intentava córrer molt però la meva velocitat de lectura de mapa no em deixava orientar-me al ritme que volia, i en lloc de parar a mirar bé el mapa em posava a córrer com un boig cap a on em semblava.
Amb el temps vaig començar a trobar-li el ‘’truc’’ a  aquest esport i la veritat és que m’encanta. Per a mi la millor sensació que he viscut mai en l’orientació és la d’estar corrent per un bosc totalment desconegut, sortint dels camins, esquivant els arbres, saltant roques,... i pensar :’’ bua...estic en un lloc totalment desconegut, lluny de qualsevol població, fora de camins i carreteres i tot i això m’estic movent pel bosc com si hi vingués cada dia’’

Quins són per tu els resultats més satisfactoris aconseguits fins al moment?
En una cursa d'orientació
Els resultats més importants ara mateix per a mi són la primera i segona posició a la llarga i a la mitja de ‘’los cinco dias de Espanya’’ a la categoria H20. Va ser un resultat molt important, ja que l’última cursa a nivell nacional que havia disputat havien estat els campionats d’Espanya que em van anar molt malament a la categoria H18 i poder guanyar la llarga, cursa on hi havia tots els corredors amb els quals havia estat lluitant per anar als europeus, em va fer veure que realment podia estar al seu nivell i que el resultat obtingut al campionat d’Espanya(CEO) era molt millorable. Això va ser molt important, ja que durant molt de temps em vaig estar preguntant si realment el CEO m’havia posat al lloc on em tocava o havia estat mala sort.
I un altre resultat a destacar és el 3r lloc a elit al campionat de Catalunya de nocturna. Va ser molt important ja que arribava molt desmotivat del CEO i començava a dubtar de la meva forma física i poder aguantar la cursa tota l’estona  amb els 4 primers, lluitar contra un ‘’mite’’ finès de l’orientació com és en Tommy Tolko i acabar a la 3a posició a només 2 minuts del primer i 14 segons del segon va ser brutal.

Quin són els objectius d’aquesta temporada? Et veus amb possibilitats d’aconseguir-los?
L'objectiu principal és classificar-me per anar al JWOC (Junior World Orienteering Championchips) amb la selecció espanyola i aconseguir-hi un top20 a la llarga distància . La veritat és que és un objectiu molt ambiciós, he estat parlant amb el seleccionador dels estats units que ja ha estat a Hongria mirant els terrenys i m’ha comentat que seran curses ràpides amb poc desnivell i poques referencies al mapa, fet que farà que augmenti molt l’ús de la brúixola en carrera, per tant aquest serà un aspecte a treballar aquest any.
Aquest és l’objectiu central de la temporada, però a part d’aquest també n’hi ha de més petits que em fan molta il·lusió, com fer un altre podi  Elit a Catalunya o aconseguir una medalla al CEO.

Et veus molt més temps en el món de les curses d’orientació? Algun referent?
Si, sense cap mena de dubte. És un esport en què em sento molt còmode, em permet viatjar de forma econòmica, conèixer a altres cultures i crec que encara em queda molta guerra per donar, molt per aprendre i molt a millorar.
Sincerament no tinc cap ‘’ídol’’ orientador, sí que m’agrada seguir les millors curses com són els WOCs, 10MILA, Jukola,... però la veritat és que no tinc molts favoritismes, tot i que si hagués de triar, diria en Thierry Georgiou( com dia molta gent) i en Jonas Leandersson.
I  nivell nacional com a referent tinc al Pau Llorens, ell ha aconseguit tot els objectius que ara mateix m’he marcat i això fa que vulgui aprendre molt d’ell. A més a més crec que encara té molta guerra per donar i  en breus el tindrem al nivell dels "Bomba" (veure enllaç).

I les curses de muntanya? No tens ganes de provar aquest món?
Quan vaig començar a córrer ho vaig fer competint en curses de muntanya i vaig debutar a la Tuga Trail de Castellolí. A més d’aquesta, n’he fet moltes més, la meva primera temporada com a corredor va ser principalment de curses de muntanya, però a poc a poc vaig anar deixant aquest món per fer orientació. Avui en dia m’agrada fer les curses de muntanya durant la pretemporada per preparar-me físicament i medir-me contra els rivals.
Tot i això he fet algun bon resultat, com el 10é lloc absolut i 2n junior a l’SKY RACE d’Arinsal.

Que n’esperes de la teva estada al CAR Joaquín Blume de Madrid?
La veritat és que estic vivint un somni ara mateix, recordo les meves primeres lligues nacionals que veia als famosos ‘’ fedoboys’’, els nois que estaven a la Blume, que eren boníssims i quan els veia al bosc em quedava bocabadat del domini que tenien del mapa, i ara, sóc un d’ells.
Tinc clar que sense treball i esforç no aconseguiré res, són molts els casos d’orientadors que s’han cremat estan al centre d’alt rendiment, però jo espero centrar-me en els estudis, m’agrada molt el que estic estudiant, i amb això entrenar el màxim a gust possible, sé que hi haurà moments que seran durs però l'entrenar amb grup tot és més fàcil.
Esportivament parlant, el meu objectiu és assolir el nivell per anar als mundials i aconseguir un top20.

Et replanteja els teus objectius aquesta beca?
No, l’objectiu principal segueix sent el mateix, entrenar per ser el millor i poder arribar el més lluny possible en el món de l’orientació. El que sí que és cert és que el fet d’estar aquí em dóna moltes més possibilitats de viatjar, des de Catalunya el calendari de lligues nacionals es veu molt diferent, en canvi des de Madrid m’estic plantejant anar al campionat d’Espanya de modalitat nocturna o competir a la ‘’liga norte’’,... Però al cap i a la fi totes aquestes curses no són res més que un entreno per a les grans curses, així que tampoc les tinc marcades com a un clar objectiu.

On esperes estar al mes de maig d’aquest any?
El mes de maig serà un mes clau, encara no han sortit els criteris per entrar a la selecció espanyola d’aquest any, però més o menys les carreres seran per aquestes dates. Aquesta temporada els campionats d’Espanya es divideixen en dos caps de setmana separats, trencant la rutina de fer 5 curses en 3 dies per setmana santa, això ens permetrà preparar cada prova molt més a fons, i just és al mes de maig que hi ha el segon cap de setmana, així que serà el moment que més fort espero estar de la temporada, a més a més també hi ha el ‘’Trofeo Quijotes’’ a Albacete, que crec que serà prova de selecció.

Et veurem en algun Campionat de Catalunya?
Sí, a causa de les lesions als genolls aquest any no he pogut competir a cap Campionat de Catalunya, així que per treure’m l’espineta estaré el dia 1 de novembre al campionat de Catalunya d’ultrallarga distància. Sé que sortint d’una lesió de 9 mesos no seré un dels favorits a entrar al podi, físicament no sé com respondrà el meu cos, però ho donaré tot per aconseguir un bon resultat.
De cara al 2018 encara no he mirat cap cursa a Catalunya, amb els mesos ja acabaré de decidir en quines competicions estaré i en quines no, el que sí que tinc clar és que prefereixo una cursa popular en un mapa tècnic i complicat a un campionat de Catalunya en un mapa amb menys de joc.

Que demanaries a la FCOC per què els orientadors com tu es poguessin quedar a Catalunya?
És difícil tenir un centre d’alt rendiment d’orientació a Catalunya, aquí Madrid tots estudiem a ciutat universitària o al mateix centre d’alt rendiment i això facilita molt les coses i a més a més tenim muntanya i mapes molt a prop, a Catalunya les universitats estan més separades i això dificulta les hores d’entrenament.
Tot i això estaria bé que la FCOC crees un grup d’entrenament fix, ja sigui un dia a la setmana de tècnic i dos de físic, perquè la gent entrenes algun dia  en grup i així no es desmotivés. Una altra bona proposta seria crear una furgoneta de la FCOC per tal de portar als joves a les curses de lliga espanyola, així pujaria molt el nivell dels joves, ja que s’agafa molta experiència.
I per últim no estaria de més una ajuda a la categoria h 20, fa poc s’ha creat un pla d’entrenaments setmanal pels orientadors del grup de tecnificació  sub 18 i sub 16, on els h20 ens hem vist exclosos i sense cap mena d’ajuda. Crec que també cal introduir més stages al pla d’entrenaments, fa més d’un any en vam fer un amb el grup de tecnificació i va ser molt potent!

Per què vas triar l’escola esportiva del CERRR?
Vaig triar l’escola esportiva del CERRR gràcies al Sergi Solé, diàriament em parlava dels entrenaments que es feien i de el molt bé que s’ho passava i això és el que em va fer anar a provar-ho el primer dia. A partir d’aquí em vaig quedar perquè em va agradar molt l’ambient i les sessions que es feien. Tot i estar a Igualada fèiem bons entrenos de pujades i baixades tècniques,  rodatges i ‘’locures’’ amb les que et posaves molt fort i l'haver-hi tan bon ambient passaven tan ràpid que el cansament casi ni es notava. Per a mi l’escola esportiva del CERRR va acabar sent com un gran  grup d’amics de totes les edats amb els qui feia allò que més m’agradava que és córrer per la muntanya i m’ho passava molt bé mentre entrenava per complir els meus objectius.

I de l’escola esportiva del CERRR, que en destacaries?
El Quim en el seu primer any d'Escola Esportiva CERRR
El que més en destaco és l'oportunitat que dóna als joves Igualadins de practicar esports de muntanya. Aquesta classe d’esports et fan viure experiències molt bones i et permeten desfogar-te del que has viscut en tot el dia perquè són esports en els quals et sents molt lliure gràcies al fet de practicar-los en mig de la natura.
A més a més l’escola esportiva del CERRR és una gran família on hi cap tothom, tots els esportistes formem un gran equip on tots ens coneixem, és igual si ets més gran, més petit, corres més o menys, cadascú aporta el seu granet de sorra a l’escola i això és el que fa que hi hagi tan bon ambient.

Què és el que més en trobes a faltar?
Trobo a faltar a una part de la meva família, per a mi l’escola esportiva era com quedar amb els amics una tarda, però encontres de donar un vol pel centre d’Igualada el donàvem per a dalt la tossa, pel rampage,...
La veritat és que hi ha una gran diferencia d’entrenar sol a entrenar amb grup, sol tot és més difícil, ets tu mateix que t’has de manar, t’has de fer córrer més ràpidament, has d’autoanimar-te i és molt dur perquè cal una gran força psicològica , segurament això és el que més trobo a faltar de l’escola esportiva, els ànims que em donaven els meus companys quan fèiem un entreno dur.

La recomanaries? En quins casos?
I tant que la recomanaria, formar-ne part ha estat una de les millors coses que m’ha passat mai! Principalment la recomanaria  a aquells nens i nenes que són molt moguts, que no poden "parar quiets" i que necessiten cremar energia, aquests nens s’ho passaran d’allò més bé! I també a tots aquells a qui els hi agradi practicar esports de muntanya, està molt bé per donar el salt a esports d’alta muntanya com  poden ser les sky race, alpinisme,.. ja que es treballen  aspectes molt útils per aquests esports, i també a tots aquells que vulguin fer esports més propers com el trail, btt i sens dubte l'orientació!
I el que més recomano de tot és un dia provar d’agafar un mapa, una brúixola i provar l’orientació!

Vols agrair a algú poder estar entre l’elit?
Com a tots als esports per arribar a l’elit cal fer un gran esforç i encara que sigui un esport individual, l’esforç és col·lectiu.
A la primera persona a qui voldria agrair és al Roger Solé, si no fos per ell jo ara mateix no seria ni on sóc ni hagués complert molts dels somnis que he aconseguit. El Roger va ficar el primer granet de sorra a la meva carrera com a esportista, va ser la primera persona que va creure en mi i em va proporcionar tot el necessari per arribar a l'alt nivell. Des dels inicis que vam començar a fer rogaines junts, em portava a les curses, als entrenaments, i el més important, em va fer veure que amb esforç i treball podia arribar allà on jo volgués, va fer que jo cregués en mi mateix. Després de 3 anys d’entrenaments guiats per ell  he hagut de canviar d’entrenador pel canvi de ciutat a causa dels estudis, però tot i això ell no em falla mai sempre que necessito ajuda.
A part del Roger he tingut altres entrenadors que tots m’han aportat coses bones, des de un campió del món com és en Roger Roca fins a al ‘’sergent militar’’ Aleix Royo, passant per l’Oriol, la Laia,... I al últim entrenador que he tingut, el Pau Llorens, teníem un bon projecte per aquest any per jo poder anar als mundials i tot i la lesió ell ha estat al meu costat en tot moment, a tots ells els hi estic molt agraït.
I finalment donar les gràcies a Gessamí Fisioteràpia i Osteopatia que des dels  inicis  han confiat en mi i sempre han sigut els encarregats de ficar-me el cos al 100% després de les setmanes dures, abans de curses importants i sobretot en els moments de lesió que tant costen de passar i  gràcies a ells passen millor i més ràpids!


Moltes gràcies Quim, et seguirem de ben a prop!               

2 comentaris: